¿Què és l'osteoartritis canina?

També coneguda simplement com a artrosi, parlem d’una malaltia degenerativa de les articulacions molt comuna entre els gossos.

A diferència dels gats, les causes de l’artrosi en gossos són secundàries. En gats, la causa primària apareix per desgast i per l’edat, sense una altra justificació, mentre que en el gos la majoria dels problemes solen ser secundaris a traumatismes, degeneracions de lligaments, malalties del desenvolupament com les displàsies, fractures… per la qual cosa és necessari investigar el defecte inicial abans de tractar només l’artrosi.

També cal comentar que els canvis a nivell radiogràfic o molecular de les articulacions no té per què anar correlacionat amb els signes clínics, per la qual cosa podem trobar radiografies amb una marcada remodelació òssia que no li provoqui cap símptoma al gos i viceversa, de manera que sempre cal tractar a cada animal de manera independent i segons les seves molèsties.

Malgrat el que es creu, no sol haver teixit inflamatori en gran quantitat, per la qual cosa el tractament amb antiinflamatoris sol anar dirigit a l’analgèsia o per al control del dolor, no per a disminuir la inflamació. Per aquestes raons, l’èxit no sol ser del 100% sinó que l’objectiu és la millora del dolor i de la qualitat de vida.

El dolor agut a vegades també té un propòsit, que és evitar el sobreesforç i no danyar més els teixits, servint de fre per a no perjudicar més l’articulació. Però si el dolor és a llarg termini pot fins i tot arribar a desencadenar canvis de comportament, alteracions del somni i disminuir la qualitat de vida. En aquesta classe de dolor no solen vocalitzar tant com en l’agut. Alguns dels símptomes que solem trobar-nos en animals amb osteoartritis, a més de la coixesa, sol ser quedar-se endarrerit en els passejos, aixecar-se amb dificultat, no voler saltar, dificultat per a pujar o baixar escales, rigidesa, etc.

Per a avaluar el dolor crònic podem usar plataformes de pressió o de força per a localitzar l’extremitat o extremitats afectades, anàlisis de la marxa i qüestionaris validats per a fer amb els tutors i que ens ajudin a entendre possibles canvis de comportament que hagin notat. A més, servirà per a observar de manera objectiva els canvis vists després d’instaurar el tractament.

A la Lliga, tenim diversos gossos afectats per osteoartritis que segons els seus episodis de dolor es tracten mitjançant diferents mètodes: cirurgies traumatològiques en els casos necessaris, control de pes exhaustiu, passejos diaris llargs per a mantenir una bona musculatura, analgèsics i antiinflamatoris no esteroidals per al control del dolor i fins i tot tractament amb anticossos monoclonals com Librela en casos crònics i greus.

Alguns exemples dels nostres animals són:

Tita: amb osteoartritis secundària a una antiga fractura mal soldada en un tars.

Goliath: amb osteoartritis secundària a una displàsia de tots dos colzes amb microfractures i artrosis

Duna: amb osteoartritis secundària a luxació de ròtula de grau II.