Les paparres són paràsits que s’alimenten de sang i es troben amb freqüència en els gossos, sobretot en les èpoques càlides. Tot i que a simple vista poden semblar una simple molèstia, el veritable perill rau en la seva capacitat per transmetre malalties infeccioses. A través de la seva picada, poden introduir bacteris, virus i protozous que poden tenir conseqüències greus si no es detecten i tracten a temps.
Entre les malalties més comunes transmeses per paparres en gossos trobem l’ehrliquiosi i l’anaplasmosi, causades per bacteris del gènere Ehrlichia i Anaplasma respectivament. Un cop inoculades a l’animal a través de la paparra, afecten principalment els glòbuls vermells, blancs i les plaquetes, ja que són bacteris intracel·lulars obligats i necessiten aquestes cèl·lules per poder sobreviure i multiplicar-se. En un intent d’eliminar la infecció, el mateix sistema immunitari de l’animal pot arribar a destruir les cèl·lules sanguínies, provocant, entre altres, una anèmia. En conseqüència, els gossos afectats poden presentar debilitat, genives pàl·lides, dificultat per fer activitat física, pèrdua de pes i letargia, entre altres.
El cas del Chocolate
El Chocolate va arribar a la nostra protectora amb signes evidents d’infestació per paparres. Al principi semblava estar bé, però amb els dies va començar a perdre pes, es mostrava cada vegada més dèbil i apàtic, i va deixar de menjar. També tenia febre. Com a part del protocol habitual, es va fer una prova ràpida per detectar paràsits hemàtics, que en aquell moment va resultar negativa. No obstant això, a causa de la gravetat del seu estat i els resultats de les seves anàlisis —que mostraven una anèmia severa— vam decidir repetir la prova uns dies després. Aquesta vegada, el resultat va ser positiu tant per a Ehrlichia com per a Anaplasma.
Per què va donar negatiu la primera vegada? Perquè encara no hi havia una quantitat suficient de bacteris a la seva sang perquè la prova pogués detectar-les. És una cosa que pot passar en fases primerenques de la infecció.
Amb el diagnòstic confirmat, vam iniciar el tractament amb doxiciclina, un antibiòtic que s’administra durant 4 setmanes. No obstant això, com que l’efecte del tractament no és immediat i el Chocolate tenia una anèmia molt greu, va ser necessària una transfusió de sang per ajudar-lo a recuperar-se.
Gràcies a la transfusió i al tractament adequat, el Chocolate va començar a millorar. Va recuperar la gana, estava més animat i les seves anàlisis diàries inicialment mostraven una evolució positiva: el seu hematòcrit —el valor que fem servir per mesurar el nivell d’anèmia— anava augmentant dia rere dia. Finalment, després de completar el tractament, el Chocolate estava lliure de símptomes, es mostrava molt actiu i s’havia recuperat totalment de l’anèmia.
Com es podria prevenir?
Com moltes altres malalties, l’ehrliquiosi i l’anaplasmosi es transmeten per la picada de paparres. Per això, la millor manera de prevenir-les és mitjançant el control d’aquests paràsits. Això s’aconsegueix amb una desparasitació externa regular, adaptada a les necessitats de l’animal i a la zona geogràfica on viu. A la nostra àrea, es recomana aplicar aquests tractaments durant tot l’any, tot i que amb més insistència durant les èpoques de calor. Hi ha diferents formats de desparasitació externa al mercat, com són diversos comprimits i pipetes.
També és molt important fer controls veterinaris periòdics. Un diagnòstic precoç pot marcar la diferència, ja que permet iniciar el tractament a temps i evitar complicacions més greus.
Ivanna Vons
Veterinària
Lliga per la protecció d’animals i plantes de Barcelona
3 CommentsComment on Facebook