Com disminuir el risc anestèsic

Una de les majors preocupacions dels tutors a l’hora d’operar a les seves mascotes és l’anestèsia.

Actualment l’anestèsia s’ha convertit en un procediment molt rutinari i controlat en la clínica diària però així i tot cal seguir uns seriosos protocols per a evitar possibles complicacions. Entre els efectes negatius d’un animal anestesiat podem trobar la regurgitació o vòmit com a factor principal, ja que això podria causar una pneumònia per aspiració del flux vomitat i crear un seriós problema a la nostra mascota.

Per aquest motiu, un dels principals punts per a disminuir aquests problemes és realitzar un dejuni correcte:

El dejuni ha de ser entre 8 i 12h, a poder ser donant l’última presa de menjar humit (de més fàcil digestió) o bé donar-li la meitat de la presa habitual. També es pot administrar Omeprazol la nit anterior per a avançar-nos a possibles refluxos gàstrics. En cadells no ha de fer-se un dejuni de més de 6h per risc d’hipoglucèmies entre altres coses.

Si el dejuni supera les 12h també és contraproduent ja que augmenta l’acidesa de l’estómac i pot ocasionar úlceres gàstriques o esofagitis.

L’aigua pot administrar-se fins a dues hores abans de l’anestèsia.

Una vegada el pacient es troba en el veterinari, es fa una avaluació de l’animal: història clínica, edat de l’animal, el pes, la raça, si estan en algun tractament i sobretot si ha tingut recentment alguna alteració cardiovascular o gastrointestinal. Els gossos obesos i algunes races específiques estan més predisposats a sofrir vòmits i regurgitacions durant l’anestèsia i tenir més risc.

Després es procedeix a un examen físic en el qual es posarà especial interès en l’estat d’hidratació, la condició corporal, el color de les mucoses i l’auscultació cardíaca i pulmonar.

També es posarà almenys un catèter sanguini per a tenir accés directe a la vena i poder administrar els medicaments o fluïdoteràpia en cas necessari i de manera ràpida.

Les analítiques preanestèsiques ens ajudaran a veure si hi ha alguna patologia prèvia que pugui incrementar el risc anestèsic del nostre animal, principalment en majors de 8 anys.

Posteriorment i segons tot l’anterior rebrà una valoració del risc anestèsic (escala ANSA) en funció de la cirurgia a realitzar. Amb tota aquesta informació es procedeix a realitzar un protocol de medicació anestèsica que ajudi a evitar futurs problemes.

El protocol de medicació inclou primer una premedicació en la qual administrem analgèsia i sedació. Posteriorment es duu a terme una inducció, habitualment amb Propofol, que afavoreix la intubació de l’animal per a administrar-li gasos anestèsics com el Isofluorano, que es manté al llarg de la cirurgia.

És essencial intubar a l’animal per a protegir la via aèria i mantenir la pilota del tub endotraqueal inflat fins al moment de extubar per a evitar la pneumònia en cas de regurgitacions. Els canvis de posicionament de l’animal en la taula de quiròfan poden ser un també un factor de risc.

També cal comptar amb un monitor multiparamètric per a monitorar al pacient en tot moment i detectar perills.

En casos d’animals que han d’entrar urgentment en el quiròfan, s’ha de prevenir la regurgitació i aspiració administrant antiemètics, Omeprazol i procinètics com la Metroclopramida. Al no poder estabilitzar-los correctament, aquestes cirurgies d’urgència són les que solen tenir més risc anestèsic.

La bona notícia és que la mortalitat anestèsica cada vegada és menor segons els estudis més recents, sent el període de recuperació el moment més crític.